Archivo de la etiqueta: Sistema de Seguretat

La mancomunitat de policies locals

Una vella coneguda està reapareixent aquests dies al panorama de la seguretat pública de Catalunya, em refereixo a la idea de mancomunar serveis de policia local.

Avui la notícia és la iniciativa de gestió conjunta dels serveis de policia local dels municipis maresmencs de Calella, Cant de Mar i Sant Pol i abans van ser els ajuntaments de la comarca del Bages: Santpedor, Sant Fruitós del Bages i Sallent.

Vagi per endavant el meu reconeixement als alcaldes i/o regidors i als caps de policia local que han tingut aquesta iniciativa. I declaro la meva adhesió a l’anomenat Sistema de Seguretat Públic de Catalunya.

Tota aportació a la millora del servei de policia i la sostenibilitat del sistema de seguretat són benvingudes. Però dit això, cal puntualitzar vàries coses.

En primer terme, recordar que la mancomunitat de serveis de policia local o la prestació supralocal de serveis de policia no són cap novetat a casa nostra i que tenim dos exemples frustrats a Catalunya: la policia mancomunada de la Vall del Tenes al Vallès Oriental (Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells) i la policia de la Diputació de Barcelona.

La policia mancomunada de la Vall del Tenes es va crear a l’empara de l’article 3.1.g) de la Llei 10/1984, de 5 de març, de coordinació de les policies locals de Catalunya, llei predecessora de la vigent Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (LPLC) i que, en relació a la coordinació de les policies locals establia el següent:

Llei 10/1984. Art. 3.1.

g) Afavorir i fomentar la creació de serveis de policia intermunicipal o comarcal a les zones on els ajuntaments corresponents no puguin afrontar les despeses d’una policia pròpia o bé on les circumstàncies aconsellin mancomunar o unificar els serveis de policies locals.

L’aprovació de la Llei orgànica 2/86, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat (LOFCS), va establir tres nivells d’administració que podien tenir policia: l’Estat, les Comunitats Autònomes (amb 3 vies d’accés i nivells diferents) i els ajuntaments. El redactat no va deixar cap forat – més enllà de la lògica col·laboració i cooperació – per mancomunar policies locals ni per crear-ne d’àmbits supralocals, com ara policies de les diputacions.

A més, la LPLC que va derogar l’anterior llei de coordinació, ja va adaptar la norma al mandat de LOFCS i només preveu:

Llei 16/1991. Art. 5

1. L’àmbit d’actuació de les policies locals és constituït pel territori del municipi corresponent.

2. Les policies locals només poden actuar fora de llur àmbit territorial en situacions d’emergència i  amb l’autorització prèvia de les autoritats competents. S’ha de donar compte d’aquestes actuacions al Departament de Governació.

Van ser moltes les dificultats i vicissituds que va passar el servei de policia mancomunada de la Vall del Tenes fins a la seva dissolució formal i la creació inicial, l’any 2001, dels cossos de policia – per separat – de Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Santa Eulàlia de Ronçana.

El cas del servei de policia de la Diputació de Barcelona va tenir una solució diferent. La policia de la Diputació va ser “descreada” a partir d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desprès del recurs de la Generalitat contra el Reglament del cos.

Però és que al marge dels textos legals, l’autogovern de Catalunya va canviar l’estratègia de potenciar les policies locals (anys 80) a la de desplegar la seva pròpia policia. Decisió ferma que té les seves principals fites en l’aprovació de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (LME), els Acords de la Junta de Seguretat de Catalunya de 17 d’octubre de 1994 (Acords de desplegament) i la transferència de les competències de trànsit mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor.

La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra es consolidava com a policia integral, en funcions, competències i en abast territorial, amb la lògica conseqüència d’esdevenir la policia intermunicipal, supramunicipal o comarcal de Catalunya.

Què ha canviat des d’aleshores perquè ara es torni a parlar obertament de mancomunar policies locals o d’integrar-les en un únic sistema?

La justificació formal que permet aquest canvi es troba en la modificació de la LOFCS que va introduir una disposició addicional 5a per la qual “En els supòsits en els quals dos o més municipis limítrofs, pertanyents a una mateixa Comunitat Autònoma, no disposin separadament de recursos suficients per a la prestació dels serveis de policia local, podran associar-se per a l’execució de les funcions assignades a aquestes policies en aquesta Llei.”. Donat que Catalunya té les competències de coordinació de les policies locals, l’aplicació d’aquesta disposició de la LOFCS s’està duent a terme en el marc  de l’Ordre INT/242/2012, de 3 d’agost, per la qual s’estableix el procediment d’autorització dels acords de col·laboració entre municipis per a la prestació dels serveis de policia local.

Però els principals motius del canvi de paradigma del model s’han de buscar entre les següents problemàtiques de l’actual sistema:

–       L’increment exponencial de les demandes de serveis policials – no necessàriament relacionats amb la seguretat ciutadana – fa temps que han desbordat la capacitat dels cossos de policia local i mossos d’esquadra.

–       La manca de recursos econòmics – agreujada per la situació de crisi – fa gairebé impossible mantenir l’actual sistema de seguretat pública de Catalunya, el que fa pensar estratègies d’economia d’escala, eficàcia i d’optimització de serveis.

–       Solapament de serveis, descoordinació operativa i existència de zones del territori precàriament cobertes pels serveis de policia.

S’ha de reforçar el sistema. La seguretat és un servei essencial a la comunitat, com la Sanitat, l’Educació o la Justícia, i necessita d’un sistema sòlid, eficient, sostenible, que doni respostes a les necessitats de seguretat.

Està molt bé que les policies locals veïnes es coordinin, entre elles i amb els mossos d’esquadra de l’àrea bàsica que correspongui, però que ningú pensi que la mancomunitat de policies locals és la solució als dèficits de seguretat. És el sistema de seguretat – i les seves estructures – el que ha de coordinar, el que ha de donar coherència i estàndards als serveis de seguretat.

Diuen que les crisis són oportunitats per fer canvis, per aflorar noves idees. Doncs bé, esperem que en el cas del sistema de seguretat pública de Catalunya, aquest moment de crisi serveixi per construir un sistema – utilitzant el concepte de Jaume Curbet – de seguretat sostenible.

Licencia Creative Commons
La mancomunitat de policies locals por Juan Carlos Jerez se distribuye bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.